Secció 5 #paisenxarxa: Política 2.0
Darrer capítol i darrera col·laboració al País en Xarxa, vull aprofitar aquest espai per donar la gràcies a Saül Gordillo i a COMRàdio per confiar en mi per aquest projecte. L’experiència personal ha estat magnífica, tant per poder “estrenar-me” davant el micròfon com per poder treballar amb el Saül, que m’ho ha posat molt fàcil i del que només he rebut bones paraules. Gràcies, de veritat, i també a tots vosaltres per escoltar-nos. Us deixo dons amb aquest darrer capítol, dedicat a la política 2.0.
Secció 5 #paisenxarxa: Política 2.0 by qazcona
A continuació podeu llegir el guió i visionar els vídeos corresponents als extractes sonors:
POLÍTICA 2.0
Convidats:
a. Joaquim Nadal
b. Lluís Recorder
c. Xavier Tomàs
d. Xavier Vidal
Sinto Quique 1 -Tic Tac Electrolatrine (Jamendo)
Per intentar explicar que és la política 2.0 anem a fer una mica d’història i podrem comprovar com aquest concepte ja s’ha plantejat moltes vegades però, sense gaire èxit.
Ens traslladem a principis del segle XX: John Dewy, (filòsof, psicòleg i pedagog nord-americà), tenia molt clar que només es podria assolir la plena democràcia a través de l’educació i la societat civil. En aquest sentit, ja advocava per una opinió pública plenament informada mitjançant la comunicació efectiva entre ciutadans, experts i polítics.
Puja sinto
Fem un salt en el temps. Recordeu la serie “Si, ministre?” . El primer episodi es va emetre al 1980 i duia per títol: “Govern Obert”, els que parlen són “asessors” del nou i flamant Primer Ministre:
Sinto Quique 2 -Interface
Ara ens situem al segle XXI, el segle de la generació digital, el segle dels hiperconectats i multitask, el segle dels smartphones, les tablets i les xarxes socials. Un nou segle amb noves realitats i noves necessitats. Sembla que volem adaptar-nos i apareix el Polític 2.0. Lucas Lanza és especialista en mitjans de comunicació i noves tecnologies d’informació aplicades al govern i la política:
Les xarxes socials esdevenen nous canals de comunicació que faciliten enormement la participació de qualsevol que tingui interès en la vida política d’un país o una ciutat. Com a conseqüencia també apareixen noves formes d’organització (molt més transversals) i noves formes d’entendre la Democràcia. Per exemple, la “Democràcia líquida”, escoltem un participant de l’Acampada de Barcelona, sorgida a partir del moviment 15M:
Es a dir, en la “Democràcia Líquida” cada ciutadà té la possibilitat de votar cada decisió i realitzar propostes, però pot cedir el seu vot a un representant per aquelles decisions en les que prefereix no participar. No es necessari esperar 4 anys per canviar de representant i el vot delegat pot recuperar-se en qualsevol moment.
Sinto Quique 3 – C-60′s
Crowdsourcing, Opendata, democràcia 2.0,, política 2.0, activisme 2.0… noms nous que prometen molt, però continuem amb polítiques, ideologies i actituds pròpies del segle passat. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya i autor del Llibre Política 2.0, en una entrevista a l’Anoia Diari puntcat:
Voler és poder! Una vegada vaig llegir: em de fer política per garantir el futur dels nostres fills, no en solidaritat amb els nostres avis.
I jo els pregunto: des de principis del segle XX fins ara, des de John Dewy a Ernest Benach, em avançat en alguna cosa?
Final de l’aventura! Moltes gràcies a tots/es i fins un altre ocasió!
