Hem de parlar bé de la competència? o no?
Els que escrivim i opinem a la xarxa ens preguntem habitualment quin és caràcter i el to que hem d’imprimir a les nostres intervencions a Facebook, Twitter o les entrades del nostre bloc; i més els que hem optat per compartir sota un mateix nom usuari aspectes de la nostre vida personal i professional. La raó de fer-ho no és només pràctica si no que obeeix a la mateixa lògica natural que utilitzem en el nostre dia a dia, on barregem temes familiars i quotidians amb aquells de caire laboral, indistintament a casa com a la feina.
Parlant sobre aquests interessant tema m’han preguntat: publicaries al teu Twitter personal noticies que parlessin de forma favorable sobre altres empreses del teu sector?
Jo he respòs: si, evidentment. I ho faig habitualment.
I he exposat les següent raons…
1/ El meu perfil obeeix a les meves inquietuds personals, m’interessa el que fan altres empreses del sector i si ho considero interessant ho comparteixo. Forma part de la cultura 2.0 que de tant parlem.
2/ Publicar noticies d’altres empreses no és fer-lis publicitat gratuita. Si jo parlo també dels altres amplio les possibilitats d’informar i guanyo en credibilitat quan parli del meu producte.
3/ Si només “hablo de mi libro” acabaré avorrint al personal i acumularé unfollows, s’ha de trobar un equilibri.
4/ Si el teu perfil resulta interessant pel que comparteixes, no deixis de fer-ho. Els teus lectors, que la majoria ho són pel contingut que ofereixes i no per l’empresa a la que pertanys, t’ho agrairan.
5/ Estem al segle XXI, la informació viatja lliurement i es comparteix massivament. No hi ha control sobre el missatge i que tu no en parlis no suposa pràcticament res si la noticia és interessant. Si no ho fas tu ho farà un altre, així que comparteix-lo i guanya followers que llegiran després sobre la teva empresa o producte.
6/ Si parles dels altres serà més fàcil que els altres parlin de tu.
I tu, que n’opines?










Ell també ho faria