I com en aquest món de les idees totes necessiten en que inspirar-se (recordeu que deia Joan Margarit: “no hi ha res original en l’art”), em va venir al cap realitzar la meva primera #fotoombra:

Largo al factotum della citta.
Largo! La la la la la la la LA!

Tot que podria ser el títol d’un post dedicat a l’actualitat política del nostre estimat país, no van per aquí els trets. Millor parlar de coses serioses i importants com feia a Twitter amb @agalceran, autor del magnífic bloc i programa de ràdio “Moments d’Òpera” que s’emeten els dimecres, al migdia, a Olesa Ràdio. L’Albert piulava sobre la programació de la propera temporada 2010 – 2011 de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell que inclou la representació de l’obra de Gioacchino Rossini “Il Barbiere Di Siviglia“. Aquesta òpera bufa va ser la primera que vaig comprar-me quan encara es compraven cd’s i la recomano “fefaentment” als no iniciats i tinguin ganes d’endinsar-se en aquest meravellós món de l’art total, que diria Wagner. Això si, adquiriu per començar una versió sense recitatius ja que allarguen la cosa com un xiclet i com a audició per a principiants crec que no ajuden gens ni mica.

Al tema, la qüestió es que buscava el fragment que més em fascina d’aquest opera i m’he trobat amb aquesta perla:

Això és gaudir de l’Opera! Si senyors!

Us passo finalment el “Mi par d’esser con la testa” que buscava per que pugueu comparar

#Masterclass